L'impacte de la borrasca Glòria convertida en intens temporal ha marcat el nostre territori, sobretot al litoral i a la conca hidrogràfica de la Tordera. Ha sigut un temporal violent però ni molt menys excepcional, ja que entra dins un període de retorn raonable. Però poc acostumats a viure al ritme dels embats de la natura ens capfiquem en tòrcer el seus dominis als nostres desitjos. Us oferim un article nostre aparegut a la revista local La Vall de Vallgorguina.

INCERTA GLÒRIA, TORDERADA RECORRENT

(Article de Joan Manel Riera, La Vall, Vallgorguina, febrer de 2020)

EROSIÓ

270 litres al Corredor; prop del doble al Montseny. Sots, torrents i rieres baixant aigua a cor que vols. Aigua que sortia de sota les pedres, que regalimava dels marges, que rajava a doll per mil i una fonts novelles o recuperades. Aigua que corria rostos avall, aixaragallant pendents, fent malbé camins i arrossegant materials i sedimentant-los en perdre força el riu, la riera o el torrent.

TRANSPORT

L'aigua baixà amb força per les rieres fent cap al riu que per uns dies ha deixat de ser riera: la Tordera. Unes i l'altre han recuperat les seves lleres d'inundació temporal. Aquelles que la desmemòria i els interessos fan oblidar en benefici d'usos diversos, a voltes crematístics i sovint inconvenients, sinó temeraris: aparcaments, camps d'esports, naus fabrils, potabilitzadores d'aigua o fins i tot habitatges. Estructures malmeses per mal col·locades.

Fins i tot la gent antiga cometia errors quan emplaçava les seves, d'infraestructures.
L'ermita gòtica de 1590 de Sant Cebrià de Fogars (La Selva) es troba en una giragonsa del riu, just quan rep les aigües de la riera de Santa Coloma. En el front d'atac del riu. La Torderada s'ha endut 5 metres del terraplè on està bastida l'església. Només 8 metres la separen de la futura i definitiva ensulsiada. Possible, sinó probable.

SEDIMENTACIÓ

El meandre d'Hostalric rebé l'embat de l'aigua i el sediment que fa ric el pla del Molí. Inundació, molesta i preocupant en primer terme, però proveïdora de fertilitat al llarg termini. Aigües avall, a la zona industrial de llevant del poble, el riu reprengué la impetuositat i desplaçà un munt d'autocaravanes. S'endugué palets i dipòsits d'aigua. Grans, de plàstic amb costelles metàl·liques, buits de dissolvents. Aquests, a centenars, aparegueren estesos al llarg de les platges de Malgrat i més a ponent. Junt amb canyes, arbres sencers arrencats riu amunt i un munt de materials diversos. Tot el litoral maresmenc restà ple.

La sobreeixida del riu a Palafolls i a Malgrat deixà, un cop retirades les aigües, grans esteses de conreus coberts de sediments. Excessius. La llengua sorrenca del riu ha guanyat al mar en una avançada del delta d'un centenar de metres. El de la Tordera, un delta que Glòria ha fet créixer (per poc temps), mentre al de l'Ebre li ha robat un bon tros. La diferència? L'Ebre té un munt d'embassaments, veritables trampes de sediments. La Tordera no en té cap.
Temporals com aquest són recurrents i pròpis del clima mediterrani. Amb el canvi climàtic, però, incrementaran la seva intensitat i freqüència. Mantindrem on son vies de tren, polígons industrials, equipaments i habitatges? Una part del nucli urbà de Vallgorguina es troba en la zona inundable del període de recurrència de 50 anys....